Inicialment fou un convent emmurallat (d'aquí el nom de Le murate, "l'emmurallat") per a les monges benedictines que fugien d'un convent sovint anegat pels desbordaments de l'Arno. Després de l'annexió a França al 1807, tota orde religiosa toscana fou eliminada i, en desnonar les monges, el convent fou modificat per convertir-se en presó, condició que conservà fins al 1985. Fou al 1988 quan, sota la direcció de l'urbanista Renzo Piano, es reconvertí el lloc en habitatges, locals i places, conservant bona part del seu aspecte original.
El que en queda és, doncs, un parell de places emmurallades en el que, primer de tot, un es pot delectar amb l'exquisit gust de la transformació, amb aquest equilibri estrany entre convent, presó i habitatge. D'altra banda, hi ha la possibilitat de fer un mos o un refrigeri, i, moltes de les nits dels mesos més calurosos de l'any, gaudir d'algun espectacle literari, teatral (de petit format) o musical, o bé un passi de la cinemateca.
El lloc és encantador i s'ha convertit en una mena de node cultural modern al que hi acudeix el bo i millor de la Florència local connectada amb les arts.
 |
| Fotografia del Pietro Viti |
Deixeu-vos-hi caure una vesprada per gaudir de l'entorn i de l'interior, de la clara i del rovell de l'ou cultural que és Le Murate.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada